Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Arquitectes

Joan Rubió i Bellver

Joan Rubió i Bellver Nacimiento 24 de abril de 1870 Reus, fallecimiento 30 de noviembre de 1952 Barcelona, de  Nacionalidad Española. Información profesional: Arquitecto  Cargos ocupados: Concejal del Ayuntamiento de Barcelona  Movimiento Modernismo  Casa Golferichs (1900-1901), casa Roviralta o “Frare Blanc” (1903-1913), casa Pomar (1904-1906), Escuela Industrial de Barcelona (1927-1931). Distinciones Primer premio del Concurso anual de edificios artísticos en 1914 por la casa Roviralta; primer premio del Concurso anual de edificios artísticos en 1918 por la torre dels Pardals. Juan de la Cruz Rubió y Bellvern. 1​ (Reus, 24 de abril de 1870-Barcelona, 30 de noviembre de 1952) fue un arquitecto, arqueólogo y político español. Discípulo de Antoni Gaudí, sus primeras obras se enmarcan en el modernismo catalán, aunque posteriormente evolucionó hacia un clasicismo de tendencia novecentista. Era hijo de Jaume Rubió Almirall y Bonaventura Bellver Tarrats, y he...

Josep Codina i Clapés

  Josep Codina i Clapés   Maestro de obras Modernista. Obtuvo el título de maestro de obras en 1872. Es el autor de la reforma del edificio Can Guardiola (1903-1904; paseo de Fabra i Puig, 13), obra plenamente modernista con referentes en la tradición arquitectónica catalana, tanto por los acabados formales de la fachada como por su decoración.   OBRAS DESTACADAS:   - Can Guardiola    ✪ ✪  - Casa Carmen Matas  ✪ - Casa en calle Mar, 128 y Sant Llorenç, 2 - Casa Francesc Cuberas  ✪ - Casa María Grau  ✪   - Casa Martí  - Torre Andrés Serra I  ✪ - Torre Andrés Serra II   ✪ - Torre Andrés Serra III  ✪ - Torre Andrés Serra IV  ✪

Andreu Audet i Puig

  Andreu Audet i Puig (1868 - Barcelona, 1938) fue un arquitecto modernista titulado en 1891. Arquitecto municipal de Barcelona. Se especializó en la construcción de teatros y salas de espectáculos. Obras principales en Barcelona: (1893) Conjunto de casas en el pasaje Isabel con c / Farigola y c / Sant Camil (1899) Concepció Mas de Pelegrí, c / Astúries, 28 (1900) casa Baldomer Rovira en la c / Rosselló, 247 (1901) teatro Apolo, av. del Paralelo, 59. Totalmente transformado. (1902) Hotel Colón. Plaza Cataluña. Desaparecido. (1903) sala Edén Concert en la c / Nou de la Rambla, 12. Desaparecido (1903) teatro Onofri-desaparecido-av. Paralelo. (1904) casa Josep Sabadell en la rambla del Prat, 9 (1911) Casino de la Rabassada (1912) editorial M. Seguí en el Torrent de l'Olla, 9 - c / Bonavista, 30, que obtuvo el tercer premio en el concurso anual de edificios artísticos del Ayuntamiento de Barcelona en 1912. Actualmente está dedicado a centro de formación.

Miquel Madorell i Rius

 Miquel Madorell i Rius  (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936[1]) fou un arquitecte, titulat el 19 de setembre de 1891.[2] Va ser president de l'Associació d'Arquitectes (1922-1925), i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.[3] Es va casar amb Jaquelina Mir i Ràfols, nascuda a Sant Sadurní d'Anoia (1875-1968)

Simó Cordomí i Carrera

 Simó Cordomí i Carrera  (Olot, segona meitat del s.XIX el 23 de gener de 1937) fou un arquitecte català del moviment modernista, conegut especialment per algunes obres singulars a Camprodon i Granollers, d'on va ser arquitecte municipal. Es va titular el 1895, i va començar a exercir a la seva ciutat natal, on va actuar en funcions d'arquitecte municipal mentre el càrrec va estar vacant, entre 1900 i 1902. A Olot va reformar la seu de la fàbrica d'imatges religioses L'Art Cristià (1899), el Museu dels Sants (1899), la reforma del Teatre Principal d'Olot (1902), i algunes cases del conjunt modernista del passeig de Barcelona d'Olot.

Eugeni Campllonch i Parés

 Eugeni Campllonch i Parés  (Vilafranca del Penedès, 1870-Buenos Aires, 1950) fou un arquitecte català.  Es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es llicencià el 1893. Entre les seves obres més destacades, cal mencionar l'Electra Vilafranquesa, la Casa Jané Alegret i la Casa Franquesa de Girona. Va emigrar a Buenos Aires, on fundaria el Casal de Catalunya el 1928.[1]

Antoni Gaudí i Cornet

Esther P. Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,[nota 1] el Baix Camp, 25 de juny del 1852[1] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa, Ga...

Puig i Cadafalch

  Josep Puig i Cadafalchn. 1​ (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de diciembre de 1956) fue un arquitecto español, considerado uno de los más importantes del modernismo catalán. Fue, además, historiador, matemático y político,1​ ejerciendo como presidente de la Mancomunidad de Cataluña entre 1917 y 1924.2​