Passa al contingut principal

Puig i Cadafalch

 

Josep Puig i Cadafalchn. 1​ (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de diciembre de 1956) fue un arquitecto español, considerado uno de los más importantes del modernismo catalán. Fue, además, historiador, matemático y político,1​ ejerciendo como presidente de la Mancomunidad de Cataluña entre 1917 y 1924.2​ 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Can Guardiola

  Construïda per Josep Codina i Clapés entre el 1903 i el 1904. El més destacable de l’edifici és la decoració, amb interessants referències al barroc català en el coronament de la façana principal, o al “plateresc” barceloní en l’emmarcament dels balcons.

Palau de la música Catalana

  El Palacio de la Música Catalana​   Es un auditorio de música situado en la calle Sant Pere més Alt en el barrio de la Ribera de Barcelona, España. Fue proyectado por el arquitecto barcelonés Lluís Domènech i Montaner, uno de los máximos representantes del modernismo catalán. La construcción se llevó a cabo entre los años 1905 y 1908, con soluciones en la estructura muy avanzadas con la aplicación de grandes muros de cristal y la integración de otras artes como escultura, mosaicos, vitrales y forja.2​El edificio, sede central del "Orfeón Catalán", fundado en 1891 por Lluís Millet y Amadeo Vives, fue sufragado por industriales y financieros catalanes, ilustrados y amantes de la música, estamento que sesenta años antes ya había financiado el teatro de ópera y ballet Gran Teatro del Liceo. En 1997 la Unesco incluyó el edificio en su relación del Patrimonio de la Humanidad. 

Antoni Gaudí i Cornet

Esther P. Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,[nota 1] el Baix Camp, 25 de juny del 1852[1] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa, Ga