Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2022

Casa Carmen Matas

  Av. República Argentina, 1 - 1bis. Barcelona. Año: 1911. Maestro de obras:  Josep Codina i Clapés . Según el Inventario General del Modernismo de Valentín Pons.

Torre Andrés Serra I

  Torre Andrés Serra I Arquitecto:  Josep Codina i Clapés Datación de la obra:  1909 Dirección:   Rectoria, 17 Ciudad:  Barcelona (Barcelona - Catalunya) País:  España Continente:  Europa

Can Guardiola

  Construïda per Josep Codina i Clapés entre el 1903 i el 1904. El més destacable de l’edifici és la decoració, amb interessants referències al barroc català en el coronament de la façana principal, o al “plateresc” barceloní en l’emmarcament dels balcons.

Joan Rubió i Bellver

Joan Rubió i Bellver Nacimiento 24 de abril de 1870 Reus, fallecimiento 30 de noviembre de 1952 Barcelona, de  Nacionalidad Española. Información profesional: Arquitecto  Cargos ocupados: Concejal del Ayuntamiento de Barcelona  Movimiento Modernismo  Casa Golferichs (1900-1901), casa Roviralta o “Frare Blanc” (1903-1913), casa Pomar (1904-1906), Escuela Industrial de Barcelona (1927-1931). Distinciones Primer premio del Concurso anual de edificios artísticos en 1914 por la casa Roviralta; primer premio del Concurso anual de edificios artísticos en 1918 por la torre dels Pardals. Juan de la Cruz Rubió y Bellvern. 1​ (Reus, 24 de abril de 1870-Barcelona, 30 de noviembre de 1952) fue un arquitecto, arqueólogo y político español. Discípulo de Antoni Gaudí, sus primeras obras se enmarcan en el modernismo catalán, aunque posteriormente evolucionó hacia un clasicismo de tendencia novecentista. Era hijo de Jaume Rubió Almirall y Bonaventura Bellver Tarrats, y hermano del ingeniero

Josep Codina i Clapés

  Josep Codina i Clapés   Maestro de obras Modernista. Obtuvo el título de maestro de obras en 1872. Es el autor de la reforma del edificio Can Guardiola (1903-1904; paseo de Fabra i Puig, 13), obra plenamente modernista con referentes en la tradición arquitectónica catalana, tanto por los acabados formales de la fachada como por su decoración.   OBRAS DESTACADAS:   - Can Guardiola    ✪ ✪  - Casa Carmen Matas  ✪ - Casa en calle Mar, 128 y Sant Llorenç, 2 - Casa Francesc Cuberas  ✪ - Casa María Grau  ✪   - Casa Martí  - Torre Andrés Serra I  ✪ - Torre Andrés Serra II   ✪ - Torre Andrés Serra III  ✪ - Torre Andrés Serra IV  ✪

Casino i Gran Hotel de la Rabassada

Casino de la Rabassada Ir a la navegación Ir a la búsqueda Casino de la Rabassada País España Ubicación San Cugat del Vallés Coordenadas 41°25′41″N  2°07′16″E Arquitecto Andreu Audet i Puig El  Casino y Gran Hotel de la Rabassada  fue un ca sino, hotel y restaurante situado en la carretera de la Rabassada en el término de San Cugat del Vallés, en la  provincia de Barcelona . Viene descrito en el catálogo de masías, casas rurales y otras construcciones del parque natural de la Sierra de Collserola, aprobado por acuerdo de la comisión de territorio de Cataluña en 22-12-20, y publicado en el DOG del 12-2-21, que afirma que formaba parte de un complejo, formado por el edificio emblemático del casino, en el seno de una zona de atracciones y un lago artificial. Actualmente sólo quedan los restos del mirador, los taludes y túneles del Scenic Railway y el propio lago. De los restos de la caseta del transformador se pueden ver el paño de unos 5 metros de altura de la pared cubierta de ladrillos

Esglesia de la Santa Creu (1934) de Bellaterra

  Església de la Santa Creu (1934) de Bellaterra Andreu Audet i Puig, arquitecte cap de Barcelona i veí de Bellaterra.

Antigua editorial Seguí

 Antigua editorial Seguí (1912) (1912) Editorial M. Seguí al Torrent de l'Olla, 9 - c/ Bonavista, 30 (Barcelona-Catalunya), que va obtenir el tercer premi al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona el 1912. Obra d'Andreu Audet i Puig

Andreu Audet i Puig

  Andreu Audet i Puig (1868 - Barcelona, 1938) fue un arquitecto modernista titulado en 1891. Arquitecto municipal de Barcelona. Se especializó en la construcción de teatros y salas de espectáculos. Obras principales en Barcelona: (1893) Conjunto de casas en el pasaje Isabel con c / Farigola y c / Sant Camil (1899) Concepció Mas de Pelegrí, c / Astúries, 28 (1900) casa Baldomer Rovira en la c / Rosselló, 247 (1901) teatro Apolo, av. del Paralelo, 59. Totalmente transformado. (1902) Hotel Colón. Plaza Cataluña. Desaparecido. (1903) sala Edén Concert en la c / Nou de la Rambla, 12. Desaparecido (1903) teatro Onofri-desaparecido-av. Paralelo. (1904) casa Josep Sabadell en la rambla del Prat, 9 (1911) Casino de la Rabassada (1912) editorial M. Seguí en el Torrent de l'Olla, 9 - c / Bonavista, 30, que obtuvo el tercer premio en el concurso anual de edificios artísticos del Ayuntamiento de Barcelona en 1912. Actualmente está dedicado a centro de formación.

Antiga Clínica i Centre Mèdic (Molins de Rei)

  Antiga Clínica i Centre Mèdic (Molins de Rei) Aquest edifici va ser construït per acollir les escoles de les Germanes de la Doctrina Cristiana, congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada a Molins de Rei l'any 1880.[2] Posteriorment va ser utilitzat com a seu de la “Clínica“, nom amb el qual era conegut popularment el centre mèdic que ocupà l'edifici. L'any 2007 es reconvertí en un complex residencial i la façana fou l'únic element que es va mantenir de l'edifici original.[3] Es tracta d'un edifici cantoner d'estil modernista, construït amb treball de maçoneria de pedra combinada amb maó fosc. La cantonada, lleugerament aixamfranada, està presidida per una imatge del Sagrat Cort de Jesús. Les obertures de les façanes estan emmarcades amb maó vist i, a les llindes de les finestres de la planta baixa, aquest maó vist s'enriqueix amb decoració de rajola ceràmica.[4]

Can Tarragò - Molins de Rei

  Can Tarragó (Molins de Rei - Baix Llobregat) És potser el més interessant dels edificis modernistes de Molins. És una casa unifamiliar en cantonada, amb pati al darrere. Dotat d'una composició força original, amb un teulat a dues aigües que té el carener paral·lel a la façana principal i un cos juxtaposat que s'obre amb un balconet d'obertura geminada. L'element més destacat és el punxegut pinacle cantoner, situat a un nivell inusualment baix, fet de trencadís ceràmic. També són de ceràmica l'arrambador de la façana lateral i els balconets. Ha estat restaurada l'any 2018. En la restauració s'ha revertit el mal que se li va fer quan es va habilitar com a comerç i se li ha retornat el seu aspecte original.

Sant Joan Despí

Ruta Modernista en Sant Joan Despí .  Un encuentro con Josep Maria Jujol Es cierto que la época modernista catalana nos resulta fascinante y no en vano nos hemos dedicado a recorrer Barcelona de palmo a palmo, visitando desde los ejemplos más representativos hasta algunos desperdigados por la geografía española, como es el caso del Capricho de Comillas, una obra de Gaudí ubicada en Cantabria. Pero cabe resaltar que Gaudí no es el único exponente de ésta corriente arquitectónica nacida a finales del siglo XIX y principios del XX y que hay mucho más por conocer. Por eso es que hoy queremos contarles de un importante personaje al que, sin lugar a dudas, merece la pena ubicar en el panorama de ésta época modernista. Estamos hablando del talentoso arquitecto Josep Maria Jujol i Gilbert, quien a su vez fuera un gran colaborador de Antonio Gaudí. De hecho, gracias a esta visita, nos hemos enterado de que los diseños de las barandillas de algunos de los edificios gaudinianos son obra de Jujol,

Molins de Rei

  L'Edifici de la Federació Obrera (popularment coneguda com la Fede) és un edifici del municipi de Molins de Rei protegit com a bé cultural d'interès local. L'entitat, creada amb el nom de Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei, va ser fundada l'any 1915 però l'edifici és de l'any 1922. L'exterior, d'obra vista, presenta elements que denoten la influència que exercí el modernisme en l'obra de Cèsar Martinell. Destaca especialment el balcó central, de formes gaudinianes. Contingut

Casa Batlló

  La Casa Batlló.  Es un edificio obra del arquitecto Antoni Gaudí, máximo representante del modernismo catalán. Se trata de una remodelación integral de un edificio previamente existente en el solar, obra de Emilio Sala Cortés. Está situado en el número 43 del paseo de Gracia de Barcelona, la ancha avenida que atraviesa el distrito del Ensanche (Eixample), en la llamada Manzana de la discordia, porque alberga además de este edificio otras obras de arquitectos modernistas: la Casa Amatller, que colinda con la de Gaudí, obra de Josep Puig i Cadafalch; la Casa Lleó Morera, obra de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Mulleras, de Enric Sagnier; y la Casa Josefina Bonet, de Marceliano Coquillat. La construcción se realizó entre los años 1904 y 1906.

Casa Amatller

La Casa Amatller es un edificio modernista de Barcelona colindante con la Casa Batlló y cerca de la Casa Lleó Morera. Fue proyectado por el arquitecto Josep Puig i Cadafalch entre 1898 y 1900. Los tres edificios forman lo que se conoce como La manzana de la discordia, en alusión a la disputa mitológica protagonizadas entre las diosas Hera, Afrodita y Atenea, por considerarse como las de mayor belleza. El edificio fue un encargo del industrial del chocolate Antoni Amatller a Josep Puig, que ideó un modelo de palacio gótico urbano, con una fachada plana, un patio central y una escalera que da acceso a las habitaciones principales. En la fachada pueden apreciarse las dos puertas asimétricas enlazadas por un San Jorge realizado por el escultor Eusebi Arnau. Por toda la fachada hay un esgrafiado que se une con la cerámica de forma delicada. El vestíbulo, como era muy normal en la época de su realización, estaba pensado para la entrada de carruajes; tiene ornamentación de lámparas y vitrale

Basílica de la Sagrada Familia

 

Palau de la música Catalana

  El Palacio de la Música Catalana​   Es un auditorio de música situado en la calle Sant Pere més Alt en el barrio de la Ribera de Barcelona, España. Fue proyectado por el arquitecto barcelonés Lluís Domènech i Montaner, uno de los máximos representantes del modernismo catalán. La construcción se llevó a cabo entre los años 1905 y 1908, con soluciones en la estructura muy avanzadas con la aplicación de grandes muros de cristal y la integración de otras artes como escultura, mosaicos, vitrales y forja.2​El edificio, sede central del "Orfeón Catalán", fundado en 1891 por Lluís Millet y Amadeo Vives, fue sufragado por industriales y financieros catalanes, ilustrados y amantes de la música, estamento que sesenta años antes ya había financiado el teatro de ópera y ballet Gran Teatro del Liceo. En 1997 la Unesco incluyó el edificio en su relación del Patrimonio de la Humanidad. 

Miquel Madorell i Rius

 Miquel Madorell i Rius  (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 2 de febrer de 1936[1]) fou un arquitecte, titulat el 19 de setembre de 1891.[2] Va ser president de l'Associació d'Arquitectes (1922-1925), i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1926.[3] Es va casar amb Jaquelina Mir i Ràfols, nascuda a Sant Sadurní d'Anoia (1875-1968)

Simó Cordomí i Carrera

 Simó Cordomí i Carrera  (Olot, segona meitat del s.XIX el 23 de gener de 1937) fou un arquitecte català del moviment modernista, conegut especialment per algunes obres singulars a Camprodon i Granollers, d'on va ser arquitecte municipal. Es va titular el 1895, i va començar a exercir a la seva ciutat natal, on va actuar en funcions d'arquitecte municipal mentre el càrrec va estar vacant, entre 1900 i 1902. A Olot va reformar la seu de la fàbrica d'imatges religioses L'Art Cristià (1899), el Museu dels Sants (1899), la reforma del Teatre Principal d'Olot (1902), i algunes cases del conjunt modernista del passeig de Barcelona d'Olot.

Eugeni Campllonch i Parés

 Eugeni Campllonch i Parés  (Vilafranca del Penedès, 1870-Buenos Aires, 1950) fou un arquitecte català.  Es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es llicencià el 1893. Entre les seves obres més destacades, cal mencionar l'Electra Vilafranquesa, la Casa Jané Alegret i la Casa Franquesa de Girona. Va emigrar a Buenos Aires, on fundaria el Casal de Catalunya el 1928.[1]

Antoni Gaudí i Cornet

Esther P. Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,[nota 1] el Baix Camp, 25 de juny del 1852[1] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa, Ga

Puig i Cadafalch

  Josep Puig i Cadafalchn. 1​ (Mataró, 17 de octubre de 1867-Barcelona, 23 de diciembre de 1956) fue un arquitecto español, considerado uno de los más importantes del modernismo catalán. Fue, además, historiador, matemático y político,1​ ejerciendo como presidente de la Mancomunidad de Cataluña entre 1917 y 1924.2​